Hem volgut prendre com a leitmotiv de la nostra entrevista el lema de la falla 'Prohibido prohibir' i conéixer així un poc millor a la nostra Faller Major d'enguany Lourdes García-Faria Gaspar.
Lourdes porta des de 1991 en Císcar-Borriana i pertanyent a esta comissió ha viscut moments molt importants de la seua vida, ací va conéixer al què és el seu marit, Curro i ha sigut mare de dos xiquets Pablo i Carlos.


Així, doncs, hem  pensat que com a fallera ha pogut viure la festa de maneres molt distintes i podrá contar-nos cóm són. Segurament sent una xiqueta moltes de les activitats falleres no estarien al seu abast, conforme vas convertint-te en una joveneta s'obrin més portes però altres es deixan darrere i com a dona i mare, hi haurà moltes coses que es sacrifiquen. No volem dir que es tracte de prohibicions, més bé, de concessions, però poden emportar-nos a saber com evoluciona una persona al llarg de la seua vida dins d'una comissió tan variada com és Císcar-Burriana.

1. Què recordes que tingueres prohibit i que volgueras fer quan eres xicoteta? no sols en la falla sinó en general...

Recorde que em prohibien botar en el llit, fer la figuereta en la paret del corredor de casa, tirar petàrds de mecha....desreés havia d'estar a casa quan s'acabava el castell i coses així… En la falla teníem prohibit entrar en “El Almacén” i en secretaria...

2. què li prohibixes ara als teus fills?, i al teu marit?

Als meus fills, els prohibisc de tot perquè no tenen una idea bona (jaja) i a Curro no li prohibisc res encara que li suggerisc amb insistència algunes coses com que no fume en el saló.

3. La falla toca temes de manera irònica com els bous, una festa que té adeptes i detractors a tu t'agraden?


A mi m'agraden des que vaig anar a una correguda en la plaça, encara que només he anat un parell de vegades. L'ambient, la música, l'espectacle...encara que és dur veure patir el bou i per això entenc que hi haja gent que no ho compartisca.


4. Les revetles a l'aire lliure són moltes vegades un tema polèmic, normalment no estan permeses, per allò del rebombori, el soroll i el botelló, en falles, no obstant això, es fa una excepció creus que haurien d'estar més controlades? ha canviat la teua visió d'elles al llarg de la teua vida com a fallera?


Ara estan molt més controlades, sobretot amb l'hora de tancament que normalmen se respecta. A mi m'encanten les revetles, quan comencem estàvem com en una llanda i ja era superdivertit i, a hroe d’ara en la plaça és igual o millor. Això sí, preferisc mil vegades les revetles d'orquestra.


5. Hi ha una figura en el monument d'un nino de drap ... algú sap per què? jajaja ;-)


Pues...jo ho sabia encara que no em recorde. Segur que Fernando i l'artista ho saben (jaja)"

6. Què et prohibixes a tu mateixa ara mateix?
Supose que com tot el món, tantes cosas...


7. Una prohibició que potser et resulta controvertida 'la llei del tabaco' el teu marit va deixar de fumar al poc d'entrar en vigor ¿no?


Bé sí, Curro va deixar de fumar però més que per La llei va ser perquè les falles passades va acabar “ahumado y arruinado”...tant d’estrés… De totes maneres, ja està reprenent el vici una altra vegada.


8. Hi ha prohibicions positives i altres que no ho són quines prohibicions creus que han sigut superades amb èxit en el món de les falles?


A nivell general, la presència de les dones en les Juntes i inclús en la Presidència, l'absència de bandes o el poder desfilar en parella o família en l'Ofrena...I concretament en la nostra falla, Aconseguim taquilles per a la joventut!


9. prohibiries prohibir com diu el nostre lema?


A vegades sí... encara que esta clar que algunes prohibicions són necessàries per a mantindre un cert orde.

10. Com vas arribar a la falla i quan?


Va ser en l'exercici 1991, la Fallera major era Gloria Sancho. Em vaig apuntar a la falla perquè una companya d'institut, l'hemana de Mercedes, Marta de Miguel, era de la falla i ja havíem passat algunes falles juntes. quan vas entrar en el grup de ball? Aproximadament en el 2000 o 2001. Sempre vaig voler però fins que no es va apuntar la meua cosina Paloma no em vaig atrevir. No volia ser l'única novella.


11. Tens alguna anècdota de quan vas començar en la falla?


La primera Presentació que vaig ser. Posa't en situació, estava nerviosa, no coneixia a ningú i m'havien deixat tot així que entre ma mare i jo vam fer el que pudimos...Nada més veure'm, Mª Carmen Espanyol em va arreglar els llaços, manteletes i em 'colocó' la pinta fins al fons de mon ser. No l'olvidaré...las que hagen estat en eixa situació sabran a què em referisc.


12. "de joventut?


Hi ha tants... les disfresses en les barres, la festes de jonvetut, les presentacions animades amb misteleta, l'ordre de la desfilada en l'Ofrena amb la seua consegüent explicació i escenificació, els sopars de Fallers d'Honor... i, per descomptat, l'eterna pregunta de Fernando Quan seràs Fallera major amb mi? No sé que faré l'any que ve sense escoltar-la novament (jaja)"

13. Recent?


Les primeres ofrenes amb els meus fills. La de Pablo va ser l'any que Lucía Gil era Fallera Major de València i tot just entrar en la plaça es va posar a ploure... I en la primera de Carlitos, no teníem mans per a tant xiquet... Cap de les dos les podré oblidar."


14. "què et donava més por i que t'abellia més de ser FM de Císcar Borriana?


Sempre m'havia abellit ser Fallera Major per a experimentar les falles des d'una altra perspectiva i viure coses que només havia vist des de la barrera. Em donava por no aconseguir que tot el món estiguera a gust i disfrutara però el que realment em dóna pànic és la presentació, ja saps, fer el passeget i estar en el meu tron jo sola i, damunt, sense ballar! En el que he tingut molta sort és a compartir enguany amb Mar, ens ho estem passant genial en les presentacions, fent-nos fotos, pentinant-nos juntas... I a més tenim Willy que ens acompanya i no deixa de donar-nos conversació i damunt m'ajuda amb els meus xiquets. És el Presi perfecte, també fa de cangur! i els meus fills estan encantats amb ell. Realment, he tingut molta sort.


15. Ara que ho estàs vivint, creies que seria així?


No sé... ho veia tan difícil que mai m'ho havia arribat a imaginar. De fet, encara hi ha vegades que no m'ho crec.


17. Quin acte no podries perdre't de l'any, anem eixe a què feixos l'impossible per anar?


Sens dubte, l'Ofrena. De fet, sempre ha sigut el meu acte preferit i en més d'una ocasió he fet l'impossible per no perdre-m'ho.